El cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

A través d’aquesta ruta descobrirem d’una manera diferent tres dels llocs més visitats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Sortint de l’Àrea de Santa Margarida en direcció nord, el camí travessa la carretera GI-524 i coincideix amb l’itinerari 15 (grederes del Croscat) fins al trencant de can Passavent.

El volcà del Croscat

El Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. És també, segons sembla, el més jove de tots. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc, que han deixat un tall impressionant (grederes), que es pot visitar seguint l’itinerari 15. Després de vorejar l’antic abocador, avui segellat, al flanc nord del volcà, el camí baixa suaument fins a l’aparcament de can Serra.
A l’Àrea de can Serra es creua immedietament la carretera i es baixen unes escales que donen accés a la Fageda d’en Jordà. Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit en memòria del poeta Joan Maragall.

La Fageda d’en Jordà

La famosa Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, en baixa altitud (550 m). De fet, s’assenta damunt d’una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la quel ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d’alçària i que reben el nom de tossols. Sortint de la Fageda, el camí s’enfi la cap al coll de can Batlle i Sant Miquel Sacot, església de planta romànica del segle XI. D’allà baixa al pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al fl anc sud-oest del volcà de Santa Margarida.

El volcà de Santa Margarida

Es tracta d’un volcà mixt, que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l’ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars al solell i caducifolis mixtos a l’obaga. L’itinerari baixa ara fi ns l’Àrea de Santa Margarida, on enllaça amb l’itinerari 4 (Can Xel-Santa Pau).

Per gaudir de la visita i percebre la veritable essència d’aquesta ruta recomanem fer la visita a la primavera, a l’estiu o a l’hivern, ja que a la tardor és una zona molt concorreguda.

Has de saber
Altres punts d’interès de l’itinerari: Sant Miquel Sacot, església romànica del s. XI. La font de Collelldamunt, a l’Àrea de Santa Margarida, és l’única que hi ha a tot l’itinerari.

No t’ho perdis
Els altres itineraris del Parc Natural als que es pot accedir des d’aquesta ruta, com el número 3 (Olot-Can Xel), el 4 (Can Xel-Santa Pau), el 5 (Can Xel-Colltort), el 15 (grederes del Croscat) i la xarxa de senders Itinerànnia, que permeten descobrir molts més indrets d’interès, no només del Parc Natural sinó de tota la Garrotxa.

Continua llegint aquesta ruta a la guia Tot Garrotxa

La Garrotxa modernista

El Modernisme va deixar petja a la Garrotxa. La Casa Solà Morales situada a ple centre d’Olot, l’escola pública de les Planes d’Hostoles i el Mas la Riba de la Vall de Bianya són només uns quants dels nombrosos exemples que ens evoquen aquest corrent artístic tan representatiu de Catalunya.

El Firal d’Olot concentra dues de les obres modernistes més destacades d’Olot. A un dels laterals s’aixeca la Casa Solà Morales, que des de l’any 2000 forma part de la Ruta Europea del modernisme. Els motius vegetals predominen a la façana que va renovar Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1913 i 1916. Una galeria amb dotze columnes decorades i la barbacana de rajola de València a més de dues cariàtides, obra de l’escultor Eusebi Arnau, acaben de decorar la vivenda des de la qual també es pot contemplar un altre exemple del Modernisme: la Casa Gaietà Vila. Situada al capdavall del Firal, és un altre dels edificis que més criden l’atenció al centre d’Olot. Alfred Paluzie va ser l’arquitecte d’aquesta casa que també conté elements medievals, com per exemple uns merlets que coronen l’edifici. També són creacions modernistes, la Casa Pujador, la Casa Gassiot o la Masramon, obra (aquesta última) de l’arquitecte Rafel Masó, que també va projectar el Mas la Riba a l’Hostalnou de la Vall de Bianya. A aquesta última localitat també són modernistes l’altar i la portalada de l’església romànica de Sant Salvador de Bianya i la casa de la Coromina.

El Modernisme també va deixar petja a la vall d’Hostoles. A Sant Feliu de Pallerols hi ha Can Casas. Els vitralls de colors, les ceràmiques pintades i els treballs de fusta i la forja ens recorden que aquest edifi ci, avui reconvertit en farmàcia, va ser construït a principis del segle XX dins del modernisme tardà. Al municipi veí, a les Planes d’Hostoles, el primer edifici modernista que trobareu són les actuals escoles, inaugurades l’any 1918. S’aixequen al cantó esquerre de la carretera d’entrada al poble des de Sant Feliu, i una de les particularitats de la seva façana és que manté els cartells que diferenciaven l’accés al centre dels nois i de les noies. Al mateix cantó de la carretera, uns metres més avall, trobareu Can Garay (que amb motiu del centenari de la seva edificació, s’ha convertit en un petit hotel que conserva els aires modernistes). A la sortida de les Planes d’Hostoles, en direcció a Girona, s’aixeca la Torre Dusol. Construïda entre 1910 i 1912, és ara un restaurant i sala de convencions coneguda com la Torre dels Til·lers. Altres edificis amb traces modernistes són Can Cadet i Can Noguer.

Has de saber
El modernisme va ser un moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes. Pots descobrir bona part de la ruta modernista a la Garrotxa passejant-te per la via verda.

No t'ho perdis
La Garrotxa a l’estiu La Casa Gaietà Vila, a Olot Can Garay, a les Planes d’Hostoles Espai per publicitat - El Museu Comarcal de la Garrotxa, on trobaràs altres elements modernistes om escultures de Miquel Blay. - Els detalls de les façanes i els vitralls inspirats en la naturalesa i el moviment, i les mostres de la forja modernista amb motius florals i fi gures en “cop de fuet”.

Continua llegint aquesta ruta a la guia Tot Garrotxa

La Garrotxa a la fresca

La intensa calor de l’estiu convida a buscar zones fresques i ombrívoles. Espais que permeten descansar però, al mateix temps, conèixer nous atractius de la Garrotxa. Són zones accessibles per arribar-hi a peu, en cotxe o bicicleta durant les caloroses i llargues jornades d’estiu. Pràcticament tots els municipis de la Garrotxa disposen d’àrees amb ombres, algunes amb zones de bany i totes amb un paisatge d’excepció. A con tinuació us us proposem diferents escenaris d’aquesta Gar rotxa a la fresca perquè pugueu triar.

Besalú
Al seu pas per Besalú, el riu Fluvià és un bon lloc per refrescar-se, tot i que no està considerat un espai de bany. Hi trobareu dues zones de picnic: Una, sota el pont. S’hi pot accedir des de l’aparcament. L’altra, al costat del riu. S’hi baixa des del Prat de Sant Pere, punt d’inici de l’anella verda.

Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és un dels municipis de la Garrotxa amb un vincle més important amb l’aigua. Pren el seu nom de les nombroses fonts repartides pel terme municipal i, tot i que no hi ha zones aptes pel bany, l’aigua –juntament amb la lava– són dos dels elements més característics del seu paisatge. I com exemple el Molí Fondo: una antiga fàbrica de paper amb un salt d’aigua format per pedra basàltica resultant del refredament de la lava, emesa fa milers d’anys, pels volcans Batet i la Garrinada. Sant Joan les Fonts compta amb dues zones de picnic i un mirador extraordinari des de la zona de Vivers, la Torre de Canadell.

Alta Garrotxa
El paisatge de l’Alta Garrotxa és un dels atractius més de la comarca. Les caminades per aquest espai d’interès natural ofereixen unes vistes magnífi ques que es poden combinar amb banys a les piscines municipals de Tortellà, Montagut o de Maià de Montcal.

Olot
Els aiguamoixos de la Moixina i el Parc Nou són dos dels espais verds d’Olot on també podreu gaudir del paisatge i la tranquil·litat. Sota les branques dels arbres centenaris trobareu refugi a les llargues hores de calor que també podeu passar a les fonts de les Tries, les de Sant Roc o bé acostar-vos a l’àrea recreativa del Tossols Basil.

Tortellà
El Parc de Can Santaló i la zona de la plaça, darrera l’església, són dos dels espais més frescos de Tortellà. A l’estiu també us podeu dirigir a la font del Cosí, sota el pont romànic del riu Llierca.

Santa Pau
A Santa Pau trobareu les gorgues de salt d’aigua de Can Batlle. Amb un paisatge ben verd, formen part de l’itinerari 14 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La ruta, de dotze quilòmetres, surt de Santa Pau i, després de passar per aquests salts d’aigua, torna al poble pel santuari dels Arcs. Si es vol reduir l’itinerari, es pot sortir de la vila i passar pel veïnat de Sant Martí. S’arriba a les gorgues després de vuit quilòmetres.

Vall d’en Bas
A Sant Privat d’en Bas trobareu la zona dels pins. Un àrea de descans i picnic amb taules, barbacoes i servei de bar, amb accés per carretera. Teniu dues opcions a l’hora de deixar el cotxe: podeu estacionar al pàrquing de Sant Privat i fer els 500 metres que separen els pins d’aquest nucli de la Vall d’en Bas o bé aparcar al mateix espai dels pins. Heu de tenir en compte que en aquesta àrea trobareu un caminet que condueix a unes gorgues. Si teniu més temps podeu acostar-vos fi ns a dos miradors de la Vall d’en Bas: el de Sant Miquel de Castelló, s’hi accedeix des dels Hostalets d’en Bas, o arribar-vos a Fontanils, des de Puigpardines.

Les Preses
La piscina de les Preses és un dels espais més freqüentats del municipi durant l’estiu. Les modernes instal·lacions ofereixen ombra i múltiples serveis així com un completa programació d’activitats: banyades nocturnes, cinema a la fresca, música en viu... El Parc de Pedra Tosca és l’altre espai de Les Preses on ens podem endinsar. Laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes, i amb un paisatge que va canviant al llarg de l’any, el Parc permet oblidar-nos (ni que sigui per un moment) del dia a dia i concentrar-nos en una acurada intervenció que, entre moltes altres distincions, va merèixer el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba.

Sant Feliu de Pallerols
Ja a la Vall d’Hostoles, el riu Brugent, l’afl uent del Ter, recorre Sant Feliu de Pallerols. En el seu terme municipal es compten una cinquantena de fonts. La del Vern, de Rocalba, de la Fàbrega.. són alguns dels brolladors als que podreu arribar a peu, amb cotxe o bicicleta. Pel que fa a gorgues, destaca la d’en Duran i la de la Mola, on cal estacionar el vehicle a la Torra i després continuar a peu o amb BTT. També són remarcables les balmes de la Torra.

Les Planes d’Hostoles
A les Planes d’Hostoles, el riu Brugent forma múltiples gorgues. Les més recomanables són la del Gorg de la Plana, que trobareu a l’entrada del poble a la zona de la Plana, i la de Santa Margarida, situada a la sortida del poble al costat de la fàbrica Pirene. Les Planes també compta amb el Salt del Molí dels Murris, que localitzareu després de fer un quilòmetre des del trencant de Cogolls.

No t’ho perdis
– Refresca’t a les piscines municipals de Besalú, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Montagut, Olot, les Preses, Sant Joan les Fonts, Tortellà i la Vall d’en Bas. – Cada darrer diumenge d’agost es celebra a Olot la tradicional Travessia Tossols – Basil, en què els participants baixen nedant un tram del riu Fluvià.

Continua llegint aquesta ruta a la guia Tot Garrotxa

Miradors de la Garrotxa

Una altra manera de descobrir la Garrotxa és observar- la a vista d’ocell. La Mare de Déu del Mont, a l’Alta Garrotxa; el santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallerols; el volcà Montsacopa d’Olot; l’àrea recreativa de Xenacs,a les Preses; la cinglera de Castellfollit de la Roca i Santa Maria de Finestres, a Santa Pau, són alguns dels miradors naturals que ens permeten gaudir d’una visió privilegiada de la comarca. Ens proporcionen una panoràmica increïble de les característiques i els valors del paisatge de la Garrotxa.

Xenacs és un dels miradors naturals que ens permet observar la Garrotxa des d’un punt de vista molt diferent al que estem acostumats. L’àrea recreativa de les Preses és una de les balconades privilegiades al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els 905 metres d’alçada sobre el nivell del mar converteixen Xenacs en l’atalaia perfecta per contemplar la plana de les Preses i la Vall d’en Bas, l’Alta Garrotxa, els cims més orientals dels Pirineus i, si les condicions meteorològiques ho permeten, fi ns i tot s’albira el cap de Creus i el golf de Roses.

Altres panoràmiques de la Garrotxa que de ben segur voldreu fotografi ar les trobareu a Castellfollit de la Roca. L’església i les cases situades sobre la cinglera basàltica confi guren un perfi l espectacular, diferent i singular del municipi, el segon més petit en extensió de tot Catalunya.

A la Garrotxa tenim altres terrasses naturals. Per exemple, el volcà Montsacopa que, situat al centre d’Olot, ens permet veure diferents visions de la ciutat i el paisatge que l’envolta. També el santuari de la Salut a Sant Feliu de Pallerols; Santa Maria de Finestres, el punt més alt de la serra del mateix nom, al terme municipal de Santa Pau; Sant Miquel de Castelló i Fontanills a la Vall d’en Bas a més de la Mare de Déu del Mont, a l’Alta Garrotxa. També a l’Alta Garrotxa, un recorregut per la pista que porta a Beget també permet gaudir d’unes panoràmiques excel·lents sobre una part de la Garrotxa.

Continua llegint aquesta ruta a la guia Tot Garrotxa

"Tot Garrotxa": la Guia de la Garrotxa

Si les rutes que t'hem proposat en aquest butlletí t'han agradat, les trobaràs juntament amb 12 rutes més a la Guia de la Garrotxa.

Aquesta guia ja està disponible a les principals oficines de turisme de la Garrotxa i a la majoria d'equipaments turístics de la comarca. També es pot consultar i sol·licitar des de www.turismegarrotxa.com

Amb 60 pàgines, i editada en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès), la Guia de la Garrotxa -la més completa mai editada sobre aquesta comarca- està pensada per conèixer els principals atractius del territori en forma de propostes de visita aptes per a tothom.